Entrevista al graffiter i il·lustrador Roc Blackblock

“Introduir-me en el món graffiti em va donar l’oportunitat d’unir les dues coses que més m’agradava fer: murals reivindicatius o amb contingut, i la meva passió per pintar”

Graffityateneufotos_35blog

(vegeu galeria d’imatges)

Roc Blackblock | http://www.flickr.com/photos/ilustraroc

Fotografia: Luis Montero | http://www.luismontero.com

Pregunta: Què tal l’experiència?

Roc: Uff, molta calor! Jaja

P: Com t’arriba la proposta?

R: La imatge concreta ja portava temps intentant pintar-la a l’Ateneu! Li havia ofert al Jese per pintar-la a la rampa, i amb el Xavi, que el coneixia d’altres històries -havíem fet algunes col·laboracions amb els fulletons de propaganda de programació- havia quedat en l’aire de fer alguna col·laboració a nivell de graffiti. I m’ho va proposar ell, va temptejar la possibilitat de fer una peça així de grans dimensions a veure si jo m’animava. I llavors va ser quan li vaig oferir aquesta imatge, que des que la vaig trobar que la veia aquí a l’Ateneu. L’havia utilitzat per les samarretes, i quan vam pintar el graffiti de l’Ateneu Popular 9 barris amb el Camaron també vaig estar a punt d’utilitzar-la. Quan va arribar la proposta del Xavi juntament amb la gent de Cultura Inqueta, per pintar-ho durant el cap de setmana de l’11 al 13 de maig, li vaig passar la meva idea de graffiti i tot va encaixar molt bé.

P: Te la imaginaves a la torre on l’has pintat?

R: No, no me la imaginava en un lloc determinat. Jo sabia que per mi m’encaixava molt bé amb la pròpia imatge que projecta cap a fora l’Ateneu i també amb el tipus d’activitats que s’hi fan.

P: Per què t’encaixava amb l’Ateneu?

R: Em semblava una imatge molt suggerent, que alhora pot ser moltes coses però que tampoc es tanca a res concret. Quan els hi ensenyava a les meves filles sempre deien que era una nena saltant amb un trapezi. Però em semblava que pel fet d’estar a l’aire podia ser algú saltant el trampolí, des d’algú fent trapezi, o algú jugant… és molt dinàmica, i pel fet d’estar a l’aire no es queda tancada en una acció concreta, sinó que és alguna cosa més etèria: és una acció, d’estar a l’aire i d’estar en moviment. L’afegit de les papallones era acabar de donar-li aquest ingredient una mica més oníric, de no tancar-ho a una acció que fos lligada directament al circ sinó una mica més metafòrica, poètica: la fantasia, la imaginació, les coses maques en general.

P: I potser no t’imaginaves que alhora de pintar-lo acabaries tu també en l’aire!

R: El què em feia por era que em volguessin penjar a mi en una corda! (riures) Quan el Xavi em va plantejar la paret on pintar li vaig dir que sí, si hi havien els recursos necessaris com per fer-ho. Si hagués hagut de fer-ho penjat suposo que aleshores el plantejament hauria sigut més modest, la proposta hagués sigut una intervenció més minimalista.

P: I com et va anar a dalt de la grua?

R: Bé, la veritat és que jo tampoc mai havia fet cap peça d’aquestes dimensions i em vaig passar una setmana sense dormir pensant-hi, donant-li voltes… La paret sencera són 20 metres d’alçada i la peça té una alçada màxima d’uns 15 metres i d’amplada crec que són uns 8 metres… Per mi era un repte, bàsicament. Perquè la forma de treballar una peça d’aquestes dimensions i en aquesta alçada a nivell tècnic és totalment diferent al què és pintar un graffiti.

P: Com és tècnicament pintar un graffiti així, com t’ho fas per tenir perspectiva amb aquest tamany de pintura?

R: Tècnicament té aventatges i inconvenients: l’avantatge és que no necessites una precisió molt acurada, sinó que treballes en gran, i per tant una brillantor o qualsevol cosa per petita que sigui dins del conjunt de la dimensió de la il·lustració no és problema. El problema rau en saber ficar cada cosa al lloc on correpon. I després que quan treballes en petit barreges els colors, i en canvi quan ho fas en gran has de treballar en superfícies de color pla més grans i en fusió d’un color a l’altre. Si vull fer una cara que fa 3 metres, he de deixar tota una superfície de color rosa, tota una superfície de color blanc, perquè l’spray com a tal no té prou potència com per difuminar un color a 3 metres de distància, i llavors he de treballar la gama de colors, el plantejament és diferent. És com si treballes amb papers de colors, que no els arribes a barrejar: com a molt pots barrejar un paper amb l’altre però ha d’haver-hi tota una superfície, tota una zona, que sigui del mateix color.

“Amb només 3 dies i amb la grua, el què vaig fer va ser portar molt quadriculat el dibuix, saber molt bé on anava cada cosa i basar-me molt en el paper”

I la major dificultat de treballar en una peça així gran està en encaixar molt bé el dibuix, en dedicar-li molt de temps, i com que estàs encaixat a la paret no tens el recurs de tirar-te enrera fàcilment, ho pots fer amb la grua però és molt farragós i ho allargues molt. Amb només 3 dies i amb la grua, el què vaig fer va ser portar molt quadriculat el dibuix, saber molt bé on anava cada cosa i basar-me molt en el paper, en el mapa que tenia jo.

P: I el mapa era un dibuix a escala petita de la torre?

R: Vaig fer una foto del mur i vaig aprofitar que està fet en panells de formigó i per tant està quadriculat ja de per sí, i en el mapa que em vaig fer vaig dividir aquests panells per la meitat i quan jo estava a la paret em resultava fàcil en un panell de 3 metres calcular on estava la meitat i el què tenia era una quadrícula bastant precisa, dins del què cap. Tot i així, en algunes coses encara vaig haver de corregir molt. Un dels braços em va donar molta feina, el vaig encaixar molt malament i el vaig haver de retocar durant els 3 dies. Era la primera vegada, si ara hagués de tornar a començar algunes coses les faria diferent, però el mètode seria aquest, en aquest sentit sí que crec que vaig encertar.

P: T’ho vas passar bé o vas patir durant els 3 dies de feina?

R: Durant els 3 dies vaig estar totalment immers en el procés, tornava a casa i tot i que estava rebentat no parava de pensar i de rumiar com ho faria, mirant les fotos que tenia… hagués volgut poder fer les 30 hores que vaig fer seguides! Jo ho vaig disfrutar molt, m’ho vaig passar molt bé. De fet, des que vaig acabar ja estic pensant a on podria fer una altra peça d’aquestes dimensions, perquè realment va ser un repte i em va deixar amb ganes d’aprofundir una mica més.

P: Molt bona no, la resposta que hi va haver a les xarxes socials?

R: Sí clar! Brutal, bé, ja hi comptava perquè tampoc se’n fan tantes d’aquestes pintades de grans tamanys. Era part del show, com si diguéssim.

P: Com comences amb el món del graffiti?

R: Jo vaig començar fent coses de disseny gràfic, després vaig estudianr disseny gràfic i després vaig començar a tatuar. Arrel d’això, vaig estudiar il·lustració per millorar les disciplines de dibuix artístic, i vaig conèixer noves tècniques que em van anar animant a fer altres coses. I a l’escola vaig conèixer el Sendys, llavors no estava molt ficat al món del graffiti ni coneixia massa el tema, però l’únic nom que em sonava era el seu. I al conèixer’l el vaig convidar a que vingués a pintar al centre social on estava jo. Ell em va dir que sí i a canvi em va proposar que pintés amb ell. Em va animar a començar a practicar i de seguida em va agradar el tema, i això de pintar en plan bèstia i al carrer és molt estimulant. Ens vam entendre molt bé pintant junts, i ens complementàvem en tots els sentits, a nivell artístic i a nivell tècnic. A partir d’aquí he tingut moments de tot, però ja no ho he deixat. Ara pinto quan l’ocasió s’ho mereix i en llocs amb els quals tinc una vinculació especial com l’Ateneu.

P: L’etapa de pintar al carrer ja la vas passar, doncs…

R: Jo és que he seguit una trajectòria bastant atípica en el món del graffiti, quan vaig començar ja tenia vint-i-pico d’anys, i a mi el graffiti em va donar l’oportunitat d’ajuntar les 2 coses que més m’agradaven: fer murals reivindicatius o amb contingut i la meva passió per pintar. Això em va suposar que majoritàriament pintava a llocs on em facilitaven el material i les parets: centres socials, cases okupades, places… dins de campanyes i esdeveniments d’aquest tipus. I tot i així m’he guanyat unes quantes multes ja! L’any passat amb l’ordenança cívica de l’Ajuntament de Barcelona em van caure tres multes posades amb un quart d’hora de diferència, més la factura de l’Ajuntament conforme tapar el graffiti que havia fet eren 500 euros, tot i que 2 anys després encara no l’han tapat!

ei, i per alguna cosa serà 😉

Vídeo ‘Making Off’

Vídeo ‘Finestra als somnis compartits’

Advertisements